DESFETA DE L'ESQUERRA AL P.V.

El bipartidisme PP-PSOE s'ha consolidat al País Valencià, arraconant les formacions polítiques a l'esquerra del PSPV-PSOE. Els resultats electorals, inapelables, han expressat la veu de la ciutadania què ha apostat decididament pels grans partits polítics d'àmbit nacional per representar els seus interessos a Madrid. La formació política nacional més damnificada pels resultats electorals ha sigut, sense dubte, Izquierda Unida, que ha perdut tres escons, bén entés que, en puritat, IU només en tenia 3 d'escons al Congrés dels Diputats - els altres dos n'eren d'Iniciativa per Catalunya-Verds - i que ara ha perdut un escó per Madrid i un altre per València, en tant que ICV n'ha perdut un per Barcelona; el resultat final és que IU manté un únic escó al Congrés i ICV també en té un altre. Al País Valencià, la filial electoral d'IU, EUPV - que formava coalició amb Izquierda Republicana - ha perdut pràcticament la meitat dels vots què va obtindre al 2004, passant de 121.871 (5,14%) a 66.033 (2,71%) i perdent l'únic escó que tenia per la circumscripció electoral de València. La situació del Bloc no és precissament envejable, car també ha patit una davallada realment preocupant, passant de 40.452 (1,53%) al 2004 a 25.651 (1,05%) al 2008, amb l'agravant de què en aquesta darrera fita electoral hi concorria en coalició amb Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, la qual cosa fa més dolorosa la caiguda. Esquerra Republicana del País Valencià, continuant amb la seua particular "evolució imparable" ha passat de tenir 13.294 vots (0,5%) a uns espectaculars 6.213 vots (0,24%). No avorriré al personal amb les dades de la resta de partits polítics d'esquerres i només diré que són merament testimonials. Front això el panorama per al PP de Camps, Rita, Fabra i Trillo és immillorable perquè ha incrementat el seu nombre de vots, el seu nombre d'escons i els seus percentatges en totes les circumscripcions electorals, experimentat un creixement si més no sorprenent perquè molts pensàvem que havien tocat sostre. El PSPV-PSOE, tot i el tiró electoral dels ministres socialistes, s'ha estancat i manté a dures penes la seua representació al Congrés, i ja n'han fet prou.

Malgrat el que diuen els representants dels partits polítics, llançant balons fora - el discurs d'en Llamazares és realment al·lucinant -, la culpa no la té l'electorat, ni la gent és imbècil, sino que la responsabilitat dels resultats electorals la tenen en primer lloc - i tal vegada en únic lloc - els responsables d'aquests partits, que no han sabut o no han pogut, segons es mire, però que en tot cas han fracassat estrepitossament, transmetre el seu missatge i el seu programa electoral. O, tal vegada, és que eixos programes electorals no són tan bons com ells s'en pensen. És cert que els mitjans de comunicació han jugat el seu paper en la consolidació del bipartidisme PP-PSOE, però tal vegada no fan una altra cosa que reflectir la realitat social d'aquest país. Al País Valencià el discurs victimista dels responsables d'EUPV, tirant-li la culpa pràcticament a tothom llevat d'ells mateixos (i elles mateixes), reflecteix el patetisme del "vull i no puc" al qual s'ha instal·lat aquest partit, incapaç de fer cap mena d'autocrítica per la senzilla raó de que s'hi troba en possessió de la veritat absoluta i indiscutible. Han dit i repetit "ad nauseum" que la culpa de la seua desfeta era producte de les baralles internes i l'escissió d'Iniciativa del Poble Valencià, però atesos el resultats de la coalició d'esquerres Bloc-Iniciativa-Verds, l'acusació no es manté. La qual cosa ens duu a pensar que la desfeta té pares i mares més properes del que es pensen, que no viatgen per llunyanes valls i muntanyes sino que són a casa seua.

Ni IU, ni per suposat EUPV faran la més mínima autocrítica, i continuaran llançant balons fora, culpant tothom de les seues misèries, buscant l'enemic a l'altra part del món quan el tenen endins. Ja sentirem parlar de "rellançament" i bobades de semblant profunditat, el resultat de les quals serà el mateix que ja han ocasionat, és a dir, l'aprofundització en la desfeta, la divisió i el foment del bipartidisme. La ciutadania no és imbècil i sap distingir a qui és capaç de fer coses pel País de qui no ho és perquè estan ocupats destrossant-se entre ells i elles i no tenen temps d'ocuparse dels problemes de la gent, tot i que probablement s'hagen quedat un tant òrfens d'alternatives viables. És possible que el futur de l'esquerra al País Valencià passe per la coalició Bloc-Iniciativa-Verds o, si més no, per l'idea que representa que no és cap altra que la suma i la unió de totes les forces polítiques a l'esquerra del PSPV-PSOE. I també és possible que la solució a la crisi de l'esquerra a Espanya passe per la constitució de partits polítics que concentren el seu vot en unes poques circumscripcions electorals, perquè no crec que pugam esperar una reforma de la llei electoral.