ENS HAUREM EQUIVOCAT?

Els resultats electorals al País Valencià deixen un panorama desolador per a l’esquerra valenciana, què no ha rebut el suport de la ciutadania. A hores d’ara ja hi ha moltes anàlisis de la desfeta electoral què apunten cap a un problema estructural als partits polítics d’esquerres, els quals no han sabut transmetre el seu missatge o si ho han fet no ha estat suficientment convincent. La realitat, siga com siga, és que d’un temps ençà el País Valencià és conservador, o si més no vota al PP majoritàriament. Evidentment alguna cosa fa bé el PP i malament la resta, perquè ni l’estèril debat de l’aigua; ni les despeses desorbitades dedicades a espectacles de luxe; ni els casos de corrupció urbanística; ni l’endeutament insostenible de la Generalitat i de l’Ajuntament de València; ni la divisió interna del partit conservador han minvat en lo més mínim el seu recolzament electoral sinó què més bé ha succeït tot el contrari, que ha augmentat.

La veritat és que ni tan sols és legítim el recurs al bipartidisme perquè si és ben cert que llevat de PP i PSOE la resta de partits pràcticament han desaparegut i no compten massa per a la ciutadania, el PSPV-PSOE no és precisament el paradigma de la salut política; de fet ha sobreviscut a dures penes gràcies al vot “prestat” procedent d’altres forces de l’esquerra, com ara el Bloc – l’electorat del qual no acaba d’entendre el missatge d’aquest partit, segurament perquè no està ben definit – i la sucursal d’IU al País Valencià, EUPV, què ha seguit els mateixos passos que la seua matriu i s’ha afonat en la marginalitat política. Precisament d’EUPV es va escindir la seua ala nacionalista per a fundar un nou partit, Iniciativa del Poble Valencià, què va buscar la unió de totes les forces progressistes, d’esquerres, nacionalistes (o “valencianistes”, que a mi em sembla eufemístic) i ecologistes, formant una coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds – Esquerra Ecologista, que tampoc ha funcionat i ha tret uns resultats prou roïns.

Ens haurem equivocat? Me pregunte. En realitat es tracta d’una pregunta retòrica que ja té resposta, però aquesta resposta no n’és senzilla perquè la realitat és complexa per definició. És evident que en alguna cosa ens hem equivocat i que hem rebut un avis seriós de la ciutadania, dient-nos que hem de canviar alguna cosa per tal que el nostre missatge arribe a la gent tot contagiant-la del nostre entusiasme i del nostre optimisme incurable. És evident que l’esquerra ha de canviar la seua praxis política i deixar-se de baralles internes per la puresa ideològica per tornar a treballar per la gent amb la gent, des del carrer, buscant solucionar els vertaders problemes que pateix el poble valencià. No podem seguir el camí que han traçat el PSPV-PSOE i l’extinta EUPV-IU, que per una banda ha estat marcat pel sucursalisme i el provincialisme, i per altra banda ha estat determinat per una imatge d’enfrontament intern entre diversos sectors pel poder, la cadira i el control dels seus partits polítics respectius des de la perspectiva del cabdillisme més ranci. Hem d’encetar un nou camí cap a una esquerra moderna i compromesa amb la gent i el país, que treballe colze a colze amb la ciutadania per construir un país lliure, sobirà i que distribuesca el benestar equitativament, tot contribuint al desenvolupament socioeconòmic col•lectiu baix els principis clàssics de l’esquerra que “alguns” han oblidat: la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Jo crec que serà Iniciativa del Poble Valencià la que prenga el relleu i agafe el testimoni de l’esquerra en la cursa cap a un món més just, equitatitu, lliure i solidari. La base ja la tenim ara és qüestió de posar-se mans a l’obra, vos apeteix?.