LA GUIA TELEFÒNICA DE MADRID.

L’Imperi contraataca i en Josep Bono, ex ministre de defensa d’Espanya i conegut pel seu nacionalisme espanyol – ai! Perdó, que se’n diu “patriotisme” – de caràcter centralista i castellà, vol ser el seu Darth Vader particular. Aquest jedi del costat fosc de la força ha encès la seua espasa làser què ha pres forma de guia de telèfons de Madrid – ai! Perdó, Madriz – com a arma de destrucció massiva contra els pèrfids nacionalistes “perifèrics” què volen trencar sa benvolguda pàtria. En Josep Bono vol atiar-nos amb la guia de telèfons directament al cap de suro que en pensa que tenim, encabotat en allò del trencament d’Espanya i el seu Imperi on mai no es pon el Sol, o lo que siga. Diu aquest adalil de l’espanyolisme més ranci, hereu del franquisme sociològic, que qui vulga esgrimir la seua diferència com a justificació per a obtindre “privilegis” rebrà un colp de guia de telèfons de Madrid com a pagament de la seua gosadia intolerable. El que passa és que allò que no té límits és la seua demagògia recalcitrant perquè precisament a la guia telefònica de Madrid s’hi troba l’exemple més evident de la desigualtat, l’assumpció de privilegis injustificables i l’ús i abús de la diferència per a justificar l’existència d’una ciutat i d’una Comunitat Autònoma a costa dels impostos de la resta de Comunitats Autònomes d’Espanya sense cap contraprestació, només pel fet de ser “capital de l’Imperi”, una mena “d’Estel de la Mort”, vostès ja m’entenen.

Senyor Bono, Madrid – i la seua particular Espanya centralista – ja ens han atiat prou amb la guia telefònica com per a que s’haja fet callositat i la zona no patisca dolors pels colps de guia telefònica – per molt grossa que siga i per molts “García” que n’hi haja – als quals ja ens hem acostumat. Madrid i la seua guia telefònica, senyor Bono, és perquè nosaltres, els valencians i les valencianes – com la resta de pobles de l’estat – l’hem pagada, i ben pagada – i la seguim pagant, senyor Bono – cosa que, si no li’n sap greu ens concedeix el “privilegi” de què, si més no, ens ho agreixen com cal, es a dir, amb respecte i sense “chuleria” si fos possible, gràcies. I dit això, senyor “espanyolàs”, ja l’informe de que el poble valencià té les seues senyes d’identitat ben diferenciades de la resta de pobles peninsulars com per a que pugam reclamar el reconeixement que sens dubte ens mereixem com a nacionalitat, la qual cosa no és cap “privilegi” sinó “justícia”, què és un altre concepte que no se si vostè contempla però què en tot cas hi és i ben palès. I aquest reconeixement com a poble nacional, que ens atorga el dret a decidir el nostre futur en llibertat i sense ingerències, ens hauria de salvar de l’atac de l’iracund senyor de la guia telefònica de Madrid si no fos perquè allà, a Madrid, a la capital de l’Imperi, on s’hi decideix – això no deu de ser cap “privilegi” es clar – el futur de tots i totes, doncs allà dic no tenim representació nacional sinó simplement “premebotons” a sou dels partits nacionalistes espanyols, la qual cosa ens fa invisibles i ens converteix en simples – i ximples – “pagans” què sufraguen les despeses que calguen per sostindre una gran ciutat on en circumstàncies normals només hi hauria desert.

Jo em recorde de quan Lizondo va fer el gest histriònic i històric de posar una taronja al Congrés dels Diputats a Madrid i si ben és cert que aquest home no era precisament sant de la meua devoció, qui m’ho havia de dir! ara el trobe a faltar davant de l’apatia generalitzada dels diputats i les diputades elegides al País Valencià pels dos grans partits nacionalistes espanyols. I quina enveja els tinc als pobles basc, gallec i català, els quals sí que tenen representació al Congrés i possiblement en serà determinant per al govern d’Espanya. El poble valencià restarà quatre anys més un poble invisible, desconegut, els drets del qual romandran amagats a algun calaix oblidat, cobrint-se de pols, dormint baix la guia telefònica de Madrid el pes de la qual ens ofega a poc a poc, condemnant-nos a la perifèria d’un “alegre levante espanyol” de “meninfots” despersonalitzats consumint-se en la seua pròpia indiferència. Siga doncs, el que el poble mane, que per això és sobirà, o això diuen, sempre que no hi aparega Darth Vader amb la seua guia telefònica de Madrid per xafar-nos el cap. Malgrat tot, cride a ple pulmó Visca el Poble Valencià!