LA RESPOSTA ÉS A LES URNES

Ja hem estat parlant dels resultats electorals obtinguts per l'esquerra nacionalista valenciana a les darreres eleccions generals a Espanya i les conseqüències que tindrà, o que pensem que pot tindre, per als interessos del poble valencià el fet de que no haver aconseguit tindre representació al Parlament d'Espanya a Madrid. Malgrat tot també hem dit, si més no crec que jo ho he dit, que si hem de buscar culpables els hem de trobar necessariament al si de les formacions polítiques d'esquerres i nacionalistes valencianes, que no hem sabut - o no hem pogut - transmetre el nostre missatge, ni hem sabut - o no hem pogut - convèncer l'electorat de que és perniciós pel país haver-se quedat sense capacitat d'influir al Govern d'Espanya. Tot i que la responsabilitat màxima correspon a les formacions polítiques, el poble és qui en darrera instància pren la decissió i és la seua voluntat sobirana la qual decideix qui la representa i per tant ha d'assumir també les conseqüències de la seua opció

El Congrés dels Diputats - també el Senat - ha adquirit en aquests moments un aspecte bicolor, dominat pels dos grans partits nacionals espanyols, PP i PSOE, què defenen a grans trets més o menys el mateix model d'estat. A més a més, el partit en el Govern, el PSOE, previsiblement premiarà aquelles Comunitats Autònomes de les quals ha obtingut més recolçament electoral. Tot i això, al Parlament Espanyol hi ha un xicotet grup de nacionalistes, bascos (PNV) i catalans (CiU), els quals seran crucials per a que el Govern puga desenvolupar les lleis d'aquesta legislatura. Ja pot el PSOE, i fins i tot el PP, haver abastit un nombre significatiu d'escons al Congrés, que sense majoria absoluta, els grups nacionalistes seran fonamentals, determinants, pel Govern i marcaran el rumb de la política de l'estat, lògicament agranant per a casa, com és lògic. Bascos i catalans tenen en aquest moment, és un clàsic, la clau de la governabilitat de l'estat gràcies als escons que han obtingut fruit de la confiança que els ha atorgat la ciutadania dels seus països. Dissortadament, al País Valencià les coses no han transcorregut per semblants eixos sinó que la ciutadania valenciana ha votat majoritàriament nacionalisme espanyol, conseqüència d'això serà que novament la nostra terra restarà a Espanya com a una "regió" que "ofrena glòries", el mític "Levante Feliz" i si volen ens deixaran les engrunes del banquet, per caritat.

Hem de reaccionar, tots a una veu i baix els plecs de la nostra senyera, valencians i valencianes, que sens dubte tenim una història que ens aval·la, una cultura que ens defineix com a poble i uns interessos ben diferenciats. L'esquerra valenciana ha fugit com del dimoni del concepte nació, fins a desvirtuar l'expressió "País Valencià", buidant-la de contingut i deixant-la en un concepte estèril que afegir a les sigles partidistes com a signe de progressisme modern "súper-pijo-guay, chachi-piruli" i abandonant tota reivindicació nacional valenciana ha arrossegat el seu electoral a perdre l'estima pel país. La dreta, que sempre ha estat mirant més a Madrid que a València i que s'ha sentit sempre més identificada amb la Meseta que amb les planures i muntanyes de l'Antic Regne de València, també ha contribuït a la pèrdua del sentiment nacional valencià, però en aquest cas de manera intencionada. El resultat final és que el poble valencià no té cap influència al Govern d'Espanya i ha perdut tota capacitat de decissió en la política estatal. Això no pot continuar així i és necessari, més que mai, que l'esquerra nacional valenciana faça pedagogia i impulse els mecanismes escaients per a fomentar el resorgiment del sentiment nacional valencià i el redreçament del país sobre els pilars dels valors tradicionals de l'esquerra: la igualtat, la solidaritat i la llibertat en clau nacional valenciana. Alguns ens diran que som insolidaris amb la resta d'Espanya, excloents i xenòfobs, però és mentida, volen enganyar-vos, perquè igualment insolidari, excloent i xenòfob és parlar de la nació espanyola que de la valenciana si jutjem pels mateix paràmetres. Perquè hem de ser solidaris i incloents amb, fiquem per cas, Extremadura o La Rioja, i no ho hem de ser amb El Zaire o Argentina? Perquè el nostre futur com a poble s'ha de decidir a Madrid i no a València? La resposta, valencians i valencianes, és a les urnes, busqueu-la que la trobareu, és senzill s'en diu Iniciativa del Poble Valencià, és de color verd i roig, d'esquerres, valencianista i ecologista.